XARRADES POLINIZA DOS 2024
LLOC: Aula B.05DATES: Dijous 16 de maig i Divendres 17 de maig
HORA: 17:00h – 20:00h
POLINIZA DOS 2024 – XIX TROBADA D’ART URBÀ ofereix, dins del seu programa d'activitats públiques, una trobada didàctica amb diversos artistes i investigadors que treballen entorn de diferents mecanismes de conceptualització de l'espai públic, urbà i col·lectiu.
Aquestes xarrades s'ofereixen obertes a qualsevol públic, de manera gratuïta. Si bé, en contemplar-se l'expedició d'un certificat d'assistència amb hores de Formació rebuda reconegudes, es recomana la inscripció prèvia a través del següent formulari: https://forms.gle/mDfUF2UPfpm8TeXC7
El programa de xarrades públiques està dividit en dos blocs principals, a través de dues temàtiques distintives. D'una banda, es proposa una lectura dels mecanismes performatius que configuren una relació perceptiva -furtiva, des de les pràctiques de l'art urbà- i somàtica amb l'espai públic. D'altra banda, es proposa una interpretació de la historiografia sobre la relació social amb l'espai comú i col·lectiu, des d'una revisió d'uns certs discursos genealògics fins a models especulatius sobre futurs en revisió.
Des d'aquests blocs, es proposen les següents trobades:
17.00h — Joan Peiró: Visita guiada a les intervencions de POL·LINITZATS 2024.
18.30h — The Photographer: La percepció de l'espai públic des de l'art urbà furtiu.
19.00h — Carles Àngel Saurí: Hit and Run. Especulacions entorn de l'estètica de la fugida al grafiti.
17.00h — Álvaro Porras Soriano: Ciutat i temps. Dimensions de l'acció política en l'espai urbà.
17.45h — Sofia Alemán: Urban Resources. Intervenció urbana en NY-60's.
18.30h — Lucía Sanz Montávez: Sota el vidre climes regulats. Anotacions sobre els imaginaris fòssils del progrés dels 70’s.
Hit and Run. Especulacions entorn de l'estètica de la fugida al grafiti
Ponent: Carles Àngel Saurí
El grafiti ha sigut objecte d'estudi per les seues implicacions plàstiques i contribucions al paisatge urbà. Objecte i subjecte de publicacions, documentals, videojocs o estudis, la seua fama sempre ha estat lligada al seu component visual. No obstant això, el grafiti com a llenguatge desenvolupa una sèrie d'accions que transcendeixen el seu aspecte pictòric: l'acció dissident de la pintada i la seua posterior fugida són claus fonamentals del vocabulari d'una disciplina construïda per comunitats migrants, racializadas o dissidents a les ciutats modernes dels anys 70 i 80.
En aquesta xarrada, Carles Àngel Saurí recorre a la teoria i pràctica dels Black Studies desplegats per Fred Moten i Stefano Harney en "Undercommons" o al vocabulari artístic de Kara Walker per a llegir el grafiti com una forma social travessada per polítiques i estètiques identitàries.
Carles Àngel Saurí (Foios, 1992). Curador. Anteriorment va treballar com a mediador en el Centre d'Art Bombes Gens, on va generar i va executar el programa educatiu i les activitats de mediació de l'espai. El seu treball a partir de la mediació, estratègies artístiques i la producció de text parteix del seu estudi entre la teoria i la pràctica a partir de l'estudi en Belles arts en la UPV (2015) i el màster d'Història de l'Art Contemporani i Cultura Visual de la UAM, UCM i el Museu Reina Sofia (2016), museu en el qual es va formar com a part del departament de Programes Virtuals. Va formar part del col·lectiu de gestió cultural independent Nitrat de Xile (2015).
Al costat de Paula García-Masedo i Néstor García va fundar Pols, espai d'art i pensament contemporani. Director Artístico de l'Espai d'Art Contemporani de Castelló entre els anys 2022 i 2024, institució en la qual desplega una programació basada en una escolta situada del context, estètiques queer i una anàlisi de l'escultura i la instal·lació com a llenguatges d'encriptació de les polítiques i els afectes d'identitats dissidents.
La percepció de l'espai públic des de l'art urbà furtiu.
Ponent: The Photographer
Des de l'art urbà furtiu existeix una altra ciutat, amb altres normes, on un és un altre, on es deixa empremta, on existeixes si et veuen, amb valors com el desagafe, la impermanencia, on jugues a ser, on aprens i ensenyes, la del joc, l'exploració, la sorpresa, on hi ha lloc per a tots però tot no val, on no hi ha aplaudiments, on no es comercia….
Segons The Photographer (València, 1953), en l'art urbà furtiu el més interessant visualment no són les peces. Són els previs, l'elaboració, el trasllat, la cerca d'espots, les estratègies, les eines, els perills, l'acció furtiva, la tensió, el després, l'espoli, els hunters, l'agressió, l'envelliment natural, la deterioració i les noves formes. I com a valor afegit la figura humana que dona mesura i proporció a les peces. I arreplegant tot això amb estil, avarícia i rapidesa, la fotografia. En el seu cas, la fotografia és la cronista del seu procés.
Urban Resources - Intervenció urbana en NY-70's
Ponent: Sofia Alemán
Aquesta xarrada proposa un acostament al context artístic de la ciutat de Nova York en la dècada dels setanta, centrant l'atenció en l'exposició Rooms, que va tenir lloc en 1974 en l'Institute for Art and Urban Resources Inc, posteriorment canviat de nom com MoMA P.S.1. A través de l'article Notes sobre l'índex II que Rosalind Krauss escriu entorn d'aquesta exposició, proposem una relectura del terme del “indicial”, que vincularia la producció pictòrica estatunidenca de la dècada dels setanta amb la fotografia, el site-specific, i la intervenció artística en el context urbà.
Sofia Alemany (San Cristóbal de La Laguna, Tenerife, 1997) és artista visual, fotògrafa i investigadora. Graduada en Belles arts per la Universitat de La Llacuna (2019), Màster en Fotografia, Art i Tècnica (2021) i Màster en Producció Artística (2022) per la Universitat Politècnica de València, on continua amb la seua investigació de doctorat en el Programa de Doctorat en Art: Producció i Investigació.
Mitjançant la construcció d'un relat que respon a processos arqueològics i genealògics, la seua investigació se centra en atendre aquells elements que conformen el desplegament expositiu. Atesa la materialitat de la imatge i a la historiografia del muntatge institucional, proposa, des d'una perspectiva crítica i una reflexió epistemològica, analitzar el canvi de règim escópico en la Modernitat, vinculat als dispositius de visualització i a l'ordre simbòlic dominant.
Sota el vidre climes regulats. Anotacions sobre els imaginaris fòssils del progrés dels 70’s
Ponent: Lucía Sanz Montávez
En aquesta trobada, presentem dos projectes emmarcats entre les dècades dels 70 i 80 del segle XX. Els agents polítics i culturals que tractarem van plantejar des de la geoingieneria i la terraformació, solucions a la futura escassetat de matèries primeres, igual que a les conseqüències de la contaminació atmosfèrica a les mans de la nostra petrodependencia. Aquests projectes, confinen amb el megalòman de la força imaginativa d'ideologia neoliberal i tecnopositivista. Argumentarem una correlació d'aquests projectes amb el que Jaime Vindel apunta com a “imaginaris fòssils” del progrés.
Lucía Sanz Montávez (València, 1997) doctoranda en Belles arts a la Universitat Politècnica de València. La seua investigació se centra en el nou paradigma ecològic, les teories i posicionaments estètics que giren entorn de la crisi bioclimàtica. Enfocant-se primàriament en la crítica de l'ecologia política, que posa de manifest la matriu estètica de les lògiques ecocidas en diferents períodes històrics. És integrant i cofundadora del col·lectiu les mediocre un col·lectiu artístic compost per nou integrants des de la seua creació en 2017. Han realitzat projectes de comissariat (Expopiloto, 2019), conferències en la Facultat de Belles arts (Ni habilitats ni intel·lecte, 2020, i Aproximació al col·lectiu: les mediocre, 2021), intervencions en espais expositius com Galeria Punt (Carib Mix 2020, 2020) o a Tenerife Espai d'Arts (No per molt macerar comença el dia més primerenc, 2022). Entre els seus últims projectes es destaca l'exposició en l'espai Pols Ni tèbies ni fresques, 2022 i el projecte El ponent la mou el llevant la plou, 2022 inscrit en el programa de residències artístiques Estètiques Transversals Inmunitat-Comunitat amb la col·laboració del Centre Cultural de les Cigarreras d'Alacant.
Ciutat i temps. Dimensions de l'acció política en l'espai urbà.
Ponent: Álvaro Porras Soriano
Aquesta xarrada es proposa com una lectura genealògica a partir de considerar la noció temporal de l'oportunitat com un mecanisme d'interpretació política dels contextos i conflictes de la història occidental recent. D'aquesta manera, es proposen unes lectures sobre diferents accions artístiques en l'espai públic que donen peu a constituir la idea de les manifestacions polítiques d'un a-present post-històric. Amb aquesta intenció, se cerca presentar a l'art de l'acció en l'espai públic com una encarnació del kairós, una creació política del temps, una dimensió temporal pròpia en la qual ocorren l'acció, la presa de decisions i l'esquiu present marcat per moments crucials. Per a aconseguir-ho, ens recolzarem en una genealogia específica de les pràctiques d'acció i els gestos mínims a través de diversos entramats dialèctics que connecten el treball d'artistes com David Hammons, Fina Miralles, Lynda Mary Montano, Daniel Bozhkov, Adams & Itso o Klara Lidén.
Álvaro Porras Soriano (Ciudad Real, 1992) treballa entorn de la reunió de referències contextuals i historiogràfiques. La seua producció, des de diferents cossos materials, però conseqüent amb els processos de representació pictòrics, atén uns certs relats culturals específics i a la cerca i interpretació dels seus codis simbòlics.
És doctor en Art: Producció i Investigació, graduat en Belles arts, màster en Investigació en Pràctiques Artístiques i Visuals i màster en Història de l'Art Contemporani i Cultura Visual.
Visita guiada a les intervencions de POLINIZA DOS 2024
A càrrec de: Joan Peiró
Joan Peiró (Ròtova, València, 1961) és investigador, comissari i docent. Des dels anys noranta ha dedicat la seua activitat a l'estudi de la pràctica pictòrica i les seues influències d'altres mitjans com la televisió o el cinema, així com dels nous corrents estètics de l'art contemporani.
Ha exercit diversos llocs en gestió universitària, entre ells, Director del Departament de Pintura (1999-2005), Vicerector de Cultura (2005-2011) i Director de Comunicació Institucional de la UPV (2005-2013). Des de 1996 ha dirigit diversos projectes I+D entre els quals destaquen “Dimensió sociològica i urbanística de l'art públic. Anàlisi crítica de la ciutat de València” o “El paper dinamitzador de l'art públic en districtes degradats”. Ha coordinat dos programes de doctorat de la UPV a l'Escola Nacional d'Arts Plàstiques de l'UNAM (Mèxic) i ha dirigit una trentena de tesis doctorals.
Paral·lelament a la docència i investigació cal esmentar el comissariat de la Trobada d'art urbà Pol·linitza Dos (amb XIX edicions aconseguides) entre nombroses exposicions nacionals i internacionals, la direcció com a redactor cap de la revista Cimal. Art Internacional i la redacció de crítiques d'art per a mitjans com a Postdata (suplement cultural del Levante-EMV) i d'investigació com Ars Nova, Fabrikart o Revista d'Arts Plàstiques, Estètica, Disseny i Imatge. Ha exercit com a assessor de col·leccions d'art contemporani espanyoles (públiques i privades), com la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) o el Grup Deutsche Krankenversicherung (DKV). Actualment, també és corresponsal de l'ABC Cultural.
Doctor en Belles arts (1989) i Catedràtic d'Universitat de “Pintura i Entorn” en la Facultat de Belles Arts Sant Carles de la Universitat Politècnica de València. Representant de la unitat d'investigació: “Art urbà i intervencions en espais naturals” del Centre d'Investigació Art i Entorn (CIAE). Membre de diferents associacions de Crítics d'Art (Valenciana, Espanyola i Internacional).
